FUNCIONS SINTÀCTIQUES PER A ADJECTIUS

Funció	Definició	Exemples
@<CN (Complement d'un nom a l'esquerra) Nota 1	Els adjectius que fan de modificadors d'un nucli de sintagma nominal, i el nucli és a la seva esquerra.	La casa nova. És amic meu. Un home pobre. Aquella (camisa) verda, la verda
@CN> (Complement d'un nom a la dreta) Nota 2	Els adjectius que fan de modificadors d'un nucli de sintagma nominal, i el nucli és a la seva dreta.	La nova casa. És el meu amic. Un pobre home. Va venir, la qual cosa el va molestar enormement.
@Atr (Atribut)	Els adjectius en funció d'atribut, precedits d'un verb copulatiu (ser, estar o semblar)	L’any vinent ja serà gran. És blanc. L'abric està xop.
@Pred (Complement predicatiu)	Adjectius en funció atributiva que depenen d'un verb no copulatiu, tant si prediquen del subjecte com de l'objecte i tant si són regits com si no.	En aquesta casa elles dues hi viuen tranquil·les. Últimament l'he vista molt intranquil·la Si es vol mostrar misericordiós... ... i sortia, disgustat i infeliç, a andarejar una mica ... La carn, li agrada molt crua. La carn, se la menja sempre crua.
@Advl (Adverbial/adjunt verbal)	Els adjectius en les estructures adverbials de mode que segueixen el patró –ment i –ment, però en les quals el segon element de la conjunció no és un adverbi sinó un adjectiu.	S'expressa dolçament i humil.

Notes

1: Funció @<CN:

Segons la nostra teoria, els nuclis de sintagma nominal són tant noms com determinants, però no adjectius. Per això, en casos en què no hi ha un nom al sintagma nominal, els adjectius també són @<CN. D'aquesta manera, en els dos sintagmes següents l'adjectiu rep la mateixa funció (@<CN):
- La camisa verda
- La verda

2: Funció @CN>:

Cal recordar que segons la nostra teoria el relatiu qual és un adjectiu, per la qual cosa rebrà la funció @CN> en exemples com la qual cosa, la qual camisa, etc.

Aspectes pendents de tractar

Hi ha casos en què al sintagma nominal no hi ha ni nom ni determinant, i en què cal acceptar que o bé l'adjectiu és nucli o bé l'adjectiu s'ha nominalitzat. Es tracta de casos com els següents:
1. Intrèpids i covards es van posar d'acord per enderrocar el rei.
2. Parlava al mateix temps a interessats, a escèptics i a distrets
Les dues anàlisis indicades impliquen o bé duplicar les entrades lèxiques de tots els adjectius (i especificar que també poden ser nom) o bé implementar algun mecanisme dinàmic de nominalització.
A la CATCG s'ha optat per la segona opció, per tal de no modificar la teoria sobre el sintagma nominal, si bé per raons d'arquitectura no s'indicarà un canvi de categoria morfològica, sinó una funció pròpia d'un nucli. Per exemple, intrèpids a (1) rebria @Subj i distrets a (2) rebria @<P. Això indica implícitament que l'adjectiu està nominalitzat, pel fet que rebrà una funció pròpia de nucli nominal.
Tot i que s'ha arribat a una solució, encara no està implementada. Caldrà fer regles de projecció i desambiguació específiques per a aquests casos.

Última modificació: 19/01/2004