FUNCIONS SINTÀCTIQUES PER A CONJUNCIONS

Introdució: la subordinació a la CatCG

Diferenciarem dos tipus d'oracions:

  1. Les que van introduïdes per pronoms relatius (que, qui?) i adverbis pseudorelatius (on, quan, com). Característiques:
  2. Les que van introduïdes per conjuncions. Característiques:

Funcions sintàctiques

Funció Definició Exemples
@Conj
(Conjunció)
Les conjuncions de coordinació, les adversatives i les il·latives. Parlaran el president i el secretari.
Ni plou ni fa sol.
Sortim ara mateix o farem tard.
No vol sinó modificar el text.
Vol allò, però no té prou diners.
Diu que no pot venir.
- Doncs ho farem sense ell.
@Advl
(Adverbial)
A les oracions subordinades no relatives o pseudorelatives, la conjunció es considera nucli i rep la funció de l'oració subordinada. En aquest cas: complement adverbial (perquè són adjunts verbals o oracionals). Mentre no s'esveri, tot anirà bé.
No és tan amable com sembla.
Ho tinc tot preparat perquè s'ho enduguin demà.
Es van molestar perquè no els havien invitat.
Si es posava malalt, se'ns complicarien les coses.
@Atr
(Atribut)
A les oracions subordinades no relatives o pseudorelatives, la conjunció es considera nucli i rep la funció de l'oració subordinada. En aquest cas: atribut (perquè introdueix una completiva d'atribut) L'objectiu és que millori.
La pregunta és si millora.
@CD
(Complement directe)
Si la conjunció introdueix una completiva de CD. Espero que ho vulgui.
Mira si ho fa.
@<P
(Complement de preposició)
Si l'oració que introdueix funciona com a terme de preposició. Deixa-ho fins que arribi.
Ho dirà fora que canviï d'opinió.
@Subj
(subjecte)
Si l'oració completiva introduïda per la conjunció funciona com a subjecte. No m'importa que ho faci.
No m'importa si ho fa.

Última modificació: 19/01/2004