FUNCIONS SINTÀCTIQUES PER A PREPOSICIONS

Funció	Definició	Exemples
@Advl (Adverbial) Nota 1	Qualsevol SP en funció d'adjunt verbal o oracional, així com complements agents, complements d'adverbis acabats en -ment, complements de règim i complements indirectes (aquests últims per manca d'informació de subcategorització)	Depèn de tu. Dóna-ho a la veïna. Independentment d'això. Interrogat pel jutge, el reu va confessar el seu crim. En fer-se de dia començàrem a caminar. Dissabte passat vam anar d'excursió amb tota la colla.
@<CN (Complement d'un nucli nominal a l'esquerra) Nota 2	SPs que introdueixen un complement de nom, un substantiu que està en relació d'aposició amb un altre, el complement d'un adjectiu o una expressió de comparació numèrica.	La ciutat de Lleida. Una manifestació contra la mili. Han quedat dos a tres. Estava ple de ressentiments. Ha tingut por dels llops.
@<P (Complement de preposició a l'esquerra)	Les preposicions que van precedides d'una altra preposició (és a dir, que són nucli d'un SP que és el complement d'una preposició).	Ho sé des d'ahir. Anirem fins a pet d'ones. Va anar cap a Camprodon.
@P-Atr (Preposició introductora d'atribut) Nota 3	La preposició de introduint un substantiu o una infinitiva en funció d'atribut i d'altres preposicions que introdueixen un atribut.	L'objectiu és de millorar. La idea és de fer-ho nosaltres. Tots els coberts són de plata. Els nens són amb la Maria.
@P-CD (Preposició introductora de CD)	La preposició a quan introdueix un complement directe, la preposició de quan introdueix un substantiu o infinitiu en funció de CD o en construcció pleonàstica amb un CD.	Esperàrem a tothom. No en vull, de patates. Ha decidit de fer-ho. Acaba de començar.
@P-CD (Preposició introductora de subjecte)	La preposició de quan introdueix un substantiu funcionant de subjecte i en construcció pleonàstica o quan introdueix introdueix una infinitiva de subjecte.	No n'arriben pas, de trens, aquí. No m'importa de fer-ho. No n'hi ha, aquest any, de melons.
@<QP (Nexe entre un determinant quantificador i un nom) Nota 4	En construccions partitives, quan hi ha un determinant quantificador.	Té molt d'interès. Quant de pa sec que hi ha.

Notes

1: Funció @Advl

No és potser el nom més afortunat, però de moment seguirà dient-se així per pressió popular.
Per què reben aquesta funció els complements d'adverbi acabat en -ment? Cal revisar-ho?

2: Funció @<CN

Potser caldria diferenciar entre complements de nom i d'adjectiu? I també complements d'adverbi? ("davant de la casa", etc.)

3: Funció @P-Atr

Les preposicions locatives no les considerem introductores d'atribut, sinó de @Advl (és a dir, d'adjunts locatius). Exemples:
- Els nens són a l'escola.
- Serem davant l'ajuntament.

4: Funció @<QP

Aquest tractament no és inconsistent amb el tractament de De trens, n'arriben molts? (v. funció @P-Subj)

Aspectes pendents de tractar

(veg. notes 1 i 2)
En lloc de les funcions @P-Atr, @P-CD i @P-Subj, no seria millor utilitzar les funcions @Atr, @CD i @Subj? (P=redundant). Els noms termes d'aquestes preposicions rebrien llavors @<P (i no @Atr, @CD, @Subj, com fins ara), cosa que seria més conseqüent amb el tractament de la resta de SPs.
- De fet, per als casos de verbs inacusatius (arribar, venir, etc.), potser seria millor tractar-los com un adjunt (és a dir, donar-los @Advl). L'anàlisi que quedaria llavors seria p. ex.:
- N'(@CN>) han arribat tres (@Subj), de (@Advl) cartes (@<P).

Última modificació: 19/01/2004