FUNCIONS SINTÀCTIQUES PER ALS PRONOMS

Funció	Definició	Exemples
@Subj (subjecte)	Quan són el subjecte de l'oració, principal o subordinada (pronoms forts).	Vosaltres ho decidiu tot sense nosaltres.
@Atr (atribut) Nota 1	Quan són el nucli del predicat nominal (i no estan introduïts per cap preposició; pronoms forts).	Jo seré tu. No l'és. No ho sóc.
@CD (complement directe)	Quan són el nucli d'un complement directe, que estarà introduït per la preposició a (pronoms forts).	La mestra la mirava a ella.
@<P (complement de preposició, nucli a l'esquerra)	Pronoms que són terme de preposició, quan no fan la funció de @CD (pronoms forts).	L'amic d'ella. Això és per a ell. Parlen de tu. A mi no m'agrada el cafè.
@Advl (complement adverbial)	Pronoms de tercera persona hi, en, quan fan funcions d'adjunt al SV o complement de règim.	T'hi veuré. No me'n recordo.
@CD-clt (clític complement directe)	Pronoms febles que complementen verbs transitius, tant si hi ha un CD amb SN com si no.	Ens van sentir. Dóna'l a la Maria, el llibre. No en vull, de patates.
@CI-clt (clític complement indirecte)	Pronoms febles li, hi en funció de complement indirecte.	Dóna-l'hi. A en Lluc no li agrada el cafè. M'obren la porta
@CN> (complement de nom) Nota 2	Pronom feble en, quan substitueix un nom complement de nom.	He estat a Girona però no en conec la catedral.
@Pr-reflex (pronom reflexiu)	Pronoms febles se, me, te, ens, us, quan coincideixen en persona i nombre amb el verb (no s'intenta desambiguar entre CD-clt i CI-clt en aquests casos, ni detectar casos de "passiva amb se"; per tant, és com una etiqueta subespecificada entre aquests tres casos).	Aquí es venen molts cotxes. Es lamentava de massa coses. Tu sempre et queixes.
@Subj-clt (clític subjecte) Nota 3	Pronom feble en, quan apareix amb verbs dels anomenats esdevenimental com arribar, sortir, faltar, caler, quedar, dormir, acudir-se i haver-hi.	Ja no en queda cap. Si els en cal, els en durem. En dormen dos a cada habitació. Se me n'acut una de bona.

Notes

1: Funció @Atr La proposta d'anàlisi que segueix la CATCG per a l'anàlisi de les oracions copulatives (és a dir, assignació de funcions @Subj i @Atr) és la que s'especifica en els principis següents:

Concordança: les formes verbals finites porten informació de persona i nombre del subjecte. De manera que el nucli nominal que concordi amb el verb serà el subjecte.
En cas que el verb concordi amb els dos nuclis nominals, serà subjecte el SN de menor extensió i major comprensió. D'aquest principi se n'extreu la següent jerarquia per a l'assignació de la funció de subjecte:
Noms propis i díctics > SNs amb determinant definit > SNs amb determinant indefinit > SNs sense determinant.

2: Funció @CN>

Aquesta funció és difícil de diferenciar de la de CD-clt, no? S'hauria de revisar?

3: Funció @Subj-clt

No seria millor tractar aquests casos com a @CN>? O millor encara, tractar els casos de ne tractats fins ara com a @CD-clt, @CN> i @Subj-clt com una sola cosa (de fet, són manifestacions del mateix fenomen). Així, l'anàlisi quedaria com segueix:
- No en (@CN>) vull més (@CD), de patates (@<P).
- He estat a Girona però no en (@CN>) conec la catedral (@CD).
- Ja no en (@CN>) queda cap (@Subj).
El problema d'aquest tractament és que en casos com No en vull, de patates no hi hauria cap mot que rebés @CD... (seria un CD sense nucli). Això pot portar problemes de desambiguació.

Aspectes pendents de tractar

Vegeu notes 1 i 3.

Última modificació: 19/01/2004